L'assemblea de Joves del Baix Gaià se suma a la campanya nacional de la cajei, per la retirada de simbologia feixista.

L'assemblea de Joves del Baix Gaià, s'ha sumat a la campanya nacional de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'esquerra independentista), a la retirada de la simbologia espanyola i feixista dels nostres pobles, viles, barris i ciutats.
L'assemblea de Joves del Baix Gaià, ha retirat a la Vila de Torredembarra, 4 plaques de l'anterior "ministerio de la vivienda", vigent durant el règim franquista.
Al 2007, trobem intolerable, que en un estat a priori "democràtic" com l'espanyol, encara siguin visibles als nostres carrers la simbologia d'aquell règim feixista i autoritari, un règim que sembla que encara no hagi acabat. Trobem lamentable, que la classe política catalana, espanyola, i en aquest cas municipalista, hagi fet la vista grossa, mantenint als nostres carrers la ignorància que representa aquest règim, com també els seus actuals fidels i seguidors.
No podem oblidar que d'ençà d'aquella falça transició espanyola, l'estat espanyol ha consolidat les seves bases més autoritàries, feixistes i espanyolistes de forma rància, on recuperen els valors del passat per reafirmar-se en el present; és a dir, que la transició no va ser res més que una complicitat del mateix feixisme; el mateix feixisme que patim avui en dia en el nom de "democràcia".

Denunciem a tots aquells que duran més de 30 anys, no s'han mogut per a esborrar les xacres del passat, denunciem la passivitat i el respecte cap aquests símbols, que pel que sembla no els hi molesta pas.
Lamentem, que en ple 2007, hagi de ser el jovent, el que retiri aquesta simbologia imposada; trobem vergonyós, que hagin de ser els joves els que obrin i aclarin les consciències a les ments i veus reformistes que es denominen com a "antifranquistes", les mateixes ments i veus que varen estar presents durant el procés de transició, les mateixes veus i ments que ja no es mouen com fa uns anys; les mateixes veus i ments que formen part de qualsevol partit polític, les quals han passat de moure's per aconseguir un futur lliure, a moure's únicament per interessos.

L'assemblea de Joves del Baix Gaià, juntament amb la trentena d'Assemblees de Joves d'arreu de la geografia catalana que conformen la Cajei, impulsem aquesta campanya d'acció i desobediència per tal d'esborrar tot allò que és imposat als Països Catalans; on de moment, ja s'han retirat més de mig miler de plaques arreu dels Països Catalans.
Esborrem les xacres del passat! Retirem la simbologia feixista dels nostres carrers!
Països Catalans, independència i socialisme!

Assemblea de Joves del Baix Gaià-CAJEI
Països Catalans, 13-5-2007

25 D’ABRIL: 300 ANYS D’OCUPACIÓ ESPANYOLA A VALÈNCIA

A Torredembarra com a moltes altres viles i ciutats dels Països Catalans es va inaugurar la campanya dels 300 anys iniciada per diversos col·lectius de l’Esquerra Independentista
A Torredembarra es va celebrar una concentració a la plaça de la Vila amb la presència de una desena de persones, amb una pancarta que s’hi reflexava: 300 ANYS D’OCUPACIÓ; 300 ANYS DE RESISTÈNCIA.

Quan la concentració es va acabar van sortir dos agents de la policia local de Torredembarra i van identificar a cinc persones, quatre d’aquestes de l’Assemblea de Joves del Baix Gaià i una de l’Assemblea menor d’edat.
Es van repartir pamflets a la gent que hi havia i als que passaven pel voltant de la plaça anunciant que era la campanya dels 300 anys i uns altres pamflets de consells antirepressius.
A part dels petits incidents que hi va haver amb la policia local de Torredembarra tot va anar tal i com estava previst.
ELS PAÏSOS CATALANS RESISTEIXEN! TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!
Visca Terra Lliure!
 

Pioners dels Salats a Núria!

Pioners: Viatge final de curs del 2007
La campanya que vam començar els pioners dels Salats, va anar molt bé!
Primer de tot des de aquí vull donar les gràcies a tots aquells que van col·laborar en nosaltres per poder-nos facilitar l’arribada a Núria.
Els Pioners vam començar pensant que podríem anar de viatge de final de curs 4 dies sols perduts a qualsevol lloc. Van sorgir diverses propostes que es podrien fer realitzar com anar al País Basc, als Pirineus Catalans i altres zones de Catalunya, després també van sortir altres propostes però més difícils d’aconseguir com anar a Mallorca, a Sardenya,...
Durant molt de temps no saviem a on anar ja que primer teníem de saber quants diners podríem reunir, van sortir altres propostes per poder aconseguir diners i marxar al viatge, unes propostes que es van complir van ser la de vendre llibres per Sant Jordi, i altres èpoques de l’any (al cau), vendre pastissets als nens més petits del cau, just quan sortissin. Hi va haver altres propostes que no es van complir per qualsevol cosa com vendre roses per Sant Jordi,...
Els Pioners ens vam encaminar en començar a vendre pastissets, llibres, punts, i vídeos, això va ser el factor que va ajudar a la unitat de pioners per poder marxar de viatge.
Després, més tard, l’agrupament d’els Salats ens va donar 200€ que ens van anar de perles i que sempre els hi estarem agraïts.

El viatge:

Vam quedar el dissabte 28 d’Abril per marxar de bon mati amb el tren de les 6, no va ser així ja que dos persones es van adormir (no posaré noms per que no es sentin fitxats jejeje, ja que a tots ens ha passat alguna vegada). Així que els vam esperar i vam marxar a les 8 del mati. A les 9 vam arribar a Barcelona, allí vam esmorzar i vam parlar un ratet, vam agafar el tren que sortia a quarts d’onze per poder arribar a Ribes a la una del migdia, allí vam dinar i més tard vam agafar el cremallera de les dues per poder arribar a Núria. Vam arribar a l’estació de Núria i vam plantar les tendes, cap a les quatre de la tarda ja ho teníem tot ben plantat i a punt per poder dormir.
Vam donar voltes pel monesti de Núria, per sert ÚNIC i PRESSIÓS, vam estar al llac, vam estar a la neu que encara aguantava a les muntanyes del voltant i vam estar fent el garrulo per allí.

El diumenge vam voler anar a pujar la muntanya de Finestrelles, però per culpa de la quantitat de neu que hi havia no vam poder ja que ens arribava pels genolls i no podíem fer dos passos, vam decidir donar mitja volta i buscar un altre pic per pujar. Així va ser, vam decidir pujar una altre muntanya en la qual vam dinar-hi. Cap a les 3-4 del migdia vam començar a baixar la muntanya. Vam arribar al campament cap a les sis de la tarda.






El dilluns teníem al cap pujar al Puigmal, tot va anar com la seda, fins arribar a la Collada de Font alba, que vam dinar allí i vam veure que el Puigmal estava completament nevat i que amb l’equipatge que portàvem era impossible poder pujar-lo. Vam estar prou satisfets de pujar a Fontalba ja que era un 2.500 més o menys tenint en compte que Núria està a un 1.980 i el Puigmal a un 3.000 casi casi. Des de Font alba les vistes eren imprescindibles ja que es veia una gran part de la serralada dels Pirineus amb tots els pics nevats. Vam començar a baixar de Font alba cap a les 3 del migdia amb un sol que ens matava, us preguntareu el perquè de començar a baixar tant aviat, però no estant difícil de respondre ja que vam arribar a Núria cap a les 5 de la tarda i ens teníem de dutxar i aigua calenta, poca, només 5 pioners vam tenir la sort de poder-nos dutxar amb aigua calenta.

El dimarts ens vam despertar a quarts de nou per desmotar les tendes i fer la motxilla i poder tornar cap a Torredembarra. Vam sortir de les tendes que feia un fred que matava i estava plovent, vam fer el que vam poder per poder fer les totes les bosses, va començar a ploure bastant més fort i vam tenir d’entrar a dins les tendes, quan anàvem a sortir per poder esmorzar en un moment que semblava que la pluja va baixar, vam treure el cap de les tendes i estava tot, però TOT, completament nevat! No parava de nevar i vam tenir d’esmorzar a dins les tendes. Cap a quarts de deu, les deu vam començar a baixar motxilles i altres coses que havien quedat a fora les tendes, vam tenir de treure neu de sobre les tendes ja que sinó es desmuntaven per la quantitat de neu que hi havia (uns 5 centímetres de neu!!!). Vam començar a desmuntar les tendes amb un fred impressionant, les mans ens cremaven i no podíem fer-hi res, quan va tenir les tendes desmuntades vam anar als lavabos a calentar-nos les mans en una aigua que estava molt freda, però en aquells moments tot estava cremant. Vam agafar el cremallera de les 11 per poder arrivar a Rives a les 12 del migdia, vam dinar a l’estació i a un quart i cinc de tres vam agafar el tren que arribava a Barcelona a les cinc de la tarda, allí vam agafar un altre tren que sortia de Barcelona al cap de mitja hora i vam acabar arribant aquí a Torredembarra a les sis de la tarda.

Els Pioners dels Salats donen les gràcies a tots els  pares i mares de follets, llops, i raiers que ens van ajudar, també a tots aquells que van col·laborar comprant algun pastisset o un llibre, i tots als altres caps que ens van ajudar a poder realitzar aquesta excursió fins a la Vall de Núria.
Moltes gràcies!
Salut!

Ciutadans de primera i ciutadans mentiders

Quant vaig saber que s'acusava als catalans de perseguir el castellà, vaig decidir que miraria el documental, i a l'agressió li donaria una resposta serena. Aquesta és la meva resposta. No aspiro a convertir a cap no-independentista en independentista, com no aspiro tampoc a convertir a cap no-nacionalista en nacionalista. Simplement es tracta de contestar fil per randa, a cada una de les mentides que es diuen en el documental: per que es diuen mentides tant grans que no entenc com ningú els ha posat una denúncia. En el documental també s'hi veuen altres practiques legals de dubtosa respectabilitat moral, com per exemple induïr al espectador al raonament falaç, sobretot intentant extrapolar a partir de casos aïllats a una generalizació que és la tesis del documental: que els catalans persegueixen la llengua espanyola.

Comencem doncs pel principi: el documental parla de l'idioma com un fet que marca fronteres dintre del nostre país. En un principi, no hauria de ser així, doncs veiem paísos com Suíssa on conviuen 4 llengües oficials i on es cuida una llengua de tant sols 4000 parlants. Per què? Per que se suposa, una llengua, és un valor cultural per a un país. Per quin motiu doncs el documental manté aquesta tesi?

El documental segueix dient que quant el català es creua en el camí d'algú, es converteix en un obstacle per a ell. Es una afirmació verdaderament txocant, sobretot tenint en compte que només un 20% dels catalanoparlants usen unicament aquesta llengua en la seva vida quotidiana excloent el castellà, i això vol dir que la gran majoria en parla d'altres, és a dir, el castellà. A més, posaré en dubte que tractant-se de serveis públics, aquest percentatge no arribi al 100%, deixant de banda les escoles, com és natural.

La manipulació en el sentiments dels oients és evident: posen música tenebrosa de fons quant parla el dimoni (un indenedentista, com per exemple en Miki Moto). En el documental s'arriba a afirmar per exemple que el castellà està en perill, quant socialment acostuma a ser la llengua més usada, també per la majoria de catalanoparlants que hi renuncien quant es relacionen amb gent castellanoparlant.

Seguidament es dóna cobertura al senyor Francisco Caja, professor de filosofia de la UB. Aquest home denuncia que se'l va agredir per defensar el castellà. Això és fals. Aquest professor ha protagonitzat més d'un cop altercats i picabaralles amb altres professors. Ja fa 10 anys, fins i tot, va agredir i insultar a una altre professora de Belles Arts davant dels alumnes. Quant la secretaria li comunicà que se'l feia fora un any, emputjà a la secretaria per les escales. M'estalviaré d'interpretar aquests fets, però aquesta mala maror ve de lluny i és molt més complicat de l'ús propagandístic que ell en fa. Evidenment aquesta mala maror també té a veure amb el fet que ell digui defensar el castellà quant en realitat, darrera el seu discurs carregat de recursos literaris, el que hi ha és un atac al català. Però això ho veurem més endavant.

Tot seguit, els autors del documental es deixen anar, i comencen a aparèixer una sèrie de mentides flagrants:

1r. El castellà a catalunya està relegat al mateix nivell que l'anglés o el francés. Ridicul. La afirmació cau per si sola, i ho sap qualsevol que hi hagi viscut.

2n. Es diu que les aules d'acollida de l'escola són una manera de corregir als desviats lingüístics. Així doncs el documental en tot moment busca afavorir les tesis de que es pot viure a catalunya prescindint del català, i per tant no s'informa que aquestes aules serveixen per a que nouvinguts entenguin i si volen tinguin la opció de parlar en català: aquesta part és una gran falta de respecte als pedagogs i pedagogues que treballen en aquestes aules, donant igualtat de condicions als nouvinguts. És a dir, sota l'escut del dret-a-viure-en-castellà, en realitat s'està defensant el dret-a-no-entendre-el-català.

3r. El documental és tant barroer mentint que fins i tot, mentres estàn afirmant que en l'escola hi ha mapes dels Països Catalans però cap de l'Estat Espanyol, veiem al fons de la imatge de l'aula que apareix un mapa mundi polític, on evidenment, hi surt l'Estat Espanyol. El documental menteix deliberadament, ens donen la prova contraria del que estàn dient. Val a dir que, per més distorsió, quant la professora Eulàlia Ros aclareix que només es parla de Països Catalans com a lloc de parla catalana i no en un sentit polític com ho faria un independentista, tot seguit, apareix la veu en off dient el contrari, que s'en parla en sentit polític. En base a què diuen el contrari? tots els que recordem el col·legi i com ens educàvem sabem que menteixen, llavors? quin problema tenen?

4t. La veu en off afirma en un altre moment que només es treballa amb el diccionari de català i no el amb de castellà. Fals, tots ho recordem de quant anàvem a l'escola.

5è. Un pare d'aquests que no vol que la seva filla aprengui català, diu que a l'escola no donen ni un minut a Miguel de Cervantes. Fals. I no només això sinó que es donen molts més autors en castellà.

6è. Tot seguit el documental agafa un document oficial del director d'una escola en castellà escrit amb moltíssimes faltes d'ortografia i es diu que es un prova de com està el castellà. En aquest cas són més intel·ligents, en comptes de mentir faciliten la informació al oient per a que faci el següent raonament: si un director ha estat un sapastre un cop cometent faltes d'ortografia, llavors ell escriu sempre igual, i en les demés escoles segurament tots els directors són iguals ¡quin escàndol mare meva!. Així doncs, l'oient es menteix a si mateix mitjançant una fal·làcia d'inducció incompleta. Que aposteu a que si li preguntem a un oient que no coneix la realitat del Principat ens diria que els catalans generalment no sabem escriure bé en castellà?

7è. El documental diu que per aprendre català hauràs d'oblidar el teu propi idioma. Jo estic aprenent 3 llengues a part de saber ja el català, el castellà i l'anglès i no considero que estigui oblidant el que ja sé. Bastant fàcil d'entendre, no? els arguments, però, van de mal en pitjor...

8è. Tot seguit es diu que als patis dels col·legis s'obliga a parlar als nens en català. Això és un cop més fals, tant fals que fa riure si no us esteu estirant dels cabells. Al pati els nens parlen com volen: jo al meu col·legi sempre ho vaig fer i ho feia amb les dues llengües, i treballant de monitor fins i tot he vist com molts monitors tendeixen a parlar en castellà als nens castellanoparlants.

9è. Per seguir alimentant la demagògia apareix altre cop el senyor Caja. Diu que si es presenta un premi novel i un becari amb nivell C de català per entrar en algun lloc de responsabilitat a la universitat, el becari té avantatge per parlar bé el català. Aquest argument és ridícul per que tot aquell que sap com funcionen les oposicions, sap que hi ha diferents criteris que donen punts, i el nivell C de català mai donarà tants punts com pugui donar un premi novel. Així doncs, menteix, i es queda satisfet reafirmant les seves tesis.

Aquestes són les 9 grans mentides o induccions a la mentida que he detectat que s'afirmen categòricament en el documental, segurament n'hi ha més. Podriem valorar el fet que s'ataqui a tv3 per donar el temps per als Països Catalans (si el temps es dona en català ha de semblar tant extrany que s'ofereixi aquest servei a les comunitats que el parlen?). Aquesta comunitat lingüística no té per que tenir cap connotació política. És una qüestió purament pràctica. Ara bé, a què bé tanta difamcaió d'una realitat social? a que bé tanta injuria i mentida? no serà que tenen por? Segurament sí. Tenen les mateixes pors que tenia Franco quant cridava Una! Grande y Libre!, al marge de que siguin o no feixistes. Converteixen en opinió sota el paraigües de la seva llibertat, i presenten com a veritat, fets flagrantment falsos. On estàn llavors les fronteres? No estaràn en els seus caps?

Acabar fent una reflexió: els catalans sempre hem estat la terra de molt queixar-se i no fer res. Nosaltres mateixos ens disposarem amb el naixement dels mossos d'esquadra el segle XVIII. Nosaltres mateixos fórem franquistes al segle XX. Nosaltres mateixos fórem els qui aprovàrem un estatut que vexava al nostre poble del dret a l'autodeterminació quant la majoria de partits del parlament diuen defensar aquest dret al segle XXi. Nosaltres mateixos afirmem parlar diferents llengües quant es evident que ens entenem cadascú aprlant el seu dialecte. Nosaltres mateixos, només un 20% fa l'esforç de viure plenament en català, parlant-lo com a única llengua tal i com fa la majoria de castellanoparlants. El que ens passa és que no ens volem ni veure.

Però això era un petit incís personal.

Voldria concloure parlant sobre la nostra realitat social. En aquesta no hi ha ni ciutadans de primera (catalanoparlants, volen dir ells en el fons per fer-nos sentir culpables), ni ciutadans de segona (castellanoparlants volen dir ells en el fons, per fer-los sentir agredits per algú tal i com et sents si et creus el seu documental), per què qualsevol que no estigui obsessionat en que el seu fill no aprengui en català, ni en les variopintes critiques del documental, sap que Catalunya l'acollirà, i no només això, li facilitarà les eines de forma gratuïta per a que se senti plenament identificat amb la realitat que viu. El que sí que hi ha a Catalunya, són ciutadans de primera i ciutadans mentiders. Ciutadans que accepten i viuen respectuosament la realitat que els ha tocat viure, al marge del fet que siguin catalano o castellanoparlants i ciutadans que menteixen per que els molesta la llegnua minoritària, sense la qual viurien molt millor. Hi ha ciutadans de primera, oberts de mires i respectuosos amb les diferències i el valor que la diversitat aporta a la nostra societat i ciutadans mentiders, que gaudeixen d'un estatus com el de la resta mentres reneguen de la terra que els ha donat una vida (millor o pitjor, però la que els ha donat). Després de veure el documental, no hi ha cap altre paraula: vosaltres mentiu, sou mentiders. Què és el que us fa por? Podeu contestar vosaltres aquesta pregunta?

— Pau —

Primera campanya nacional de la CAJEI

Un gran mural al centre social Malcolm X, una immobiliària atacada amb ous de pintura i els constants crits contra l’especulació marquen la manifestació, que ha estat custodiada per una desena de policies d’incògnit



Al voltant de 200 joves es van manifestar el passat 13 d'abril pels carrers de Sabadell, convocats per la CAJEI sota el lema “Ni especulació ni destrucció. El jovent defensa el territori”. Els lemes i les consignes que s’han cridat durant més d’una hora i sota la pluja s’han centrat en la demanda d’espais col·lectius i autogestionats, contra la criminalització de l’okupació d’espais en desús, en favor d’habitatges dignes pel jovent i, també amb molta força, contra la destrucció del territori i en favor d’un nou model de desenvolupament. Els lemes més cridats han estat: “la lluita del jovent, la lluita al carrer”, “defensar la terra no és cap delicte” i “contra l’especulació, okupació”.

Durant la manifestació s’ha atacat una immobiliària amb ous de pintura com a “símbol de resposta al tràfic que practiquen les immobiliàries, els constructores i les promotores amb el territori amb el sòl urbanitzat”. A més, els i les manifestants s’han aturat davant el centre social okupat Malcolm X, recentment desallotjat.

En el moment de començar la mobilització unes deu persones han destacat per unir-se a l’acte com a policies d’incògnit. A més, els i les companyes que es trobaven preparant l’acte polític a la Plaça de l’Ajuntament, han estat identificats per membres de les forces de seguretat de l’estat.

En aquests moments s’està celebrant s’ha l’Acte Polític previst per presentar la Campanya Nacional de la CAJEI que s’inicia amb aquesta jornada combativa. D’aquí a unes hores tindrà lloc un concert reivindicatiu i que pretén recollir fons per la campanya.

La roda de premsa
Previ a la mobilització, dos portaveus de la coordinadora han ofert una roda de premsa entre diferents mitjans de comunicació. Un breu anàlisi sobre la situació que pateix el jovent a nivell d’accés a l’habitatge i de precarietat en el treball ha servit als portaveus de la CAJEI per plasmar la crua realitat que pateix el jovent en plantejar-se el seu futur. A més, durant la roda s’ha donat molt èmfasi a la gravetat de les agressions que pateix el territori català. “Exemples com la MAT, el TAV o les autopistes d’Eivissa i Mallorca donen fe de com s’estan prioritzant projectes dirigits al turisme i a l’engreixament dels beneficis de les multinacionals i dels grans empresaris per sobre dels drets del jovent i del conjunt de classes populars catalanes”, han sentenciat.

Des d’una taula instal·lada a la Plaça de l’Ajuntament de Sabadell, les portaveus de la CAJEI han erigit una llista de reclamacions i exigències a les institucions públiques i han instat al jovent a organitzar-se per construir un nou model d’urbanisme i de desenvolupament territorial al servei de les necessitats i de la voluntat del poble català. A més, han assegurat que seguiran “fomentant l’okupació d’habitatges i de centres socials a totes les viles i ciutats dels Països Catalans on estan implantades les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista” que, ara per ara, són unes 30.

Un jove de la CAJEI pateix una agressió de caràcter feixista en l'acte del divendres dia 13 d'abril de 2007 a Sabadell .

El van apunyalar per darrera mentre es recollia el concert

Ahir a la nit, un militant de la CAJEI va ser greument apunyalat en el transcurs del concert reivindicatiu que tancava la jornada juvenil combativa convocada per la coordinadora sota el lema "Ni especulació ni destrucció. El jovent defensa el territori".

Mentre el nostre company recollia el concert, va presenciar com un grup de coneguts provocadors de Sabadell agredien el públic, la qual cosa no podia ser tolerada en el nostre acte. Per això, amb cap i valentia, va apropar-se per intentar aturar-los, però va sortir-ne molt tristament afectat en ser apunyalat per l'esquena per part de l'escòria social que, sota els efectes de les drogues, estava fent de la violència gratuïta una diversió.

En primer lloc, i sense embuts, volem destacar que es tracta d'una agressió de caràcter feixista, dirigida envers un jove compromès de cap a peus amb el seu barri i amb el seu país.

En segon lloc, volem que el nostre company sàpiga que des de les Assemblees de Joves i des de la CAJEI li voldríem donar totes les nostres forces, li desitgem una prompta recuperació i, també, que no esperarem de braços creuats.

Avui mateix comença un procés d'investigació, clarificació i resposta a aquesta agressió de caràcter feixista i criminal.

Tots i totes estem amb tu.


MOBILITZACIONS

DIA: 18/4/2007

HORA: 20:00h

Concentració a Sabadell
Concentració amb motiu de l'agressió que va patir un militant de la CAJEI durant la presentació de la Campanya Nacional a Sabadell Lloc: Plaça Dr. Robert (davant l'Ajuntament de Sabadell)