Ciutadans de primera i ciutadans mentiders

Quant vaig saber que s'acusava als catalans de perseguir el castellà, vaig decidir que miraria el documental, i a l'agressió li donaria una resposta serena. Aquesta és la meva resposta. No aspiro a convertir a cap no-independentista en independentista, com no aspiro tampoc a convertir a cap no-nacionalista en nacionalista. Simplement es tracta de contestar fil per randa, a cada una de les mentides que es diuen en el documental: per que es diuen mentides tant grans que no entenc com ningú els ha posat una denúncia. En el documental també s'hi veuen altres practiques legals de dubtosa respectabilitat moral, com per exemple induïr al espectador al raonament falaç, sobretot intentant extrapolar a partir de casos aïllats a una generalizació que és la tesis del documental: que els catalans persegueixen la llengua espanyola.

Comencem doncs pel principi: el documental parla de l'idioma com un fet que marca fronteres dintre del nostre país. En un principi, no hauria de ser així, doncs veiem paísos com Suíssa on conviuen 4 llengües oficials i on es cuida una llengua de tant sols 4000 parlants. Per què? Per que se suposa, una llengua, és un valor cultural per a un país. Per quin motiu doncs el documental manté aquesta tesi?

El documental segueix dient que quant el català es creua en el camí d'algú, es converteix en un obstacle per a ell. Es una afirmació verdaderament txocant, sobretot tenint en compte que només un 20% dels catalanoparlants usen unicament aquesta llengua en la seva vida quotidiana excloent el castellà, i això vol dir que la gran majoria en parla d'altres, és a dir, el castellà. A més, posaré en dubte que tractant-se de serveis públics, aquest percentatge no arribi al 100%, deixant de banda les escoles, com és natural.

La manipulació en el sentiments dels oients és evident: posen música tenebrosa de fons quant parla el dimoni (un indenedentista, com per exemple en Miki Moto). En el documental s'arriba a afirmar per exemple que el castellà està en perill, quant socialment acostuma a ser la llengua més usada, també per la majoria de catalanoparlants que hi renuncien quant es relacionen amb gent castellanoparlant.

Seguidament es dóna cobertura al senyor Francisco Caja, professor de filosofia de la UB. Aquest home denuncia que se'l va agredir per defensar el castellà. Això és fals. Aquest professor ha protagonitzat més d'un cop altercats i picabaralles amb altres professors. Ja fa 10 anys, fins i tot, va agredir i insultar a una altre professora de Belles Arts davant dels alumnes. Quant la secretaria li comunicà que se'l feia fora un any, emputjà a la secretaria per les escales. M'estalviaré d'interpretar aquests fets, però aquesta mala maror ve de lluny i és molt més complicat de l'ús propagandístic que ell en fa. Evidenment aquesta mala maror també té a veure amb el fet que ell digui defensar el castellà quant en realitat, darrera el seu discurs carregat de recursos literaris, el que hi ha és un atac al català. Però això ho veurem més endavant.

Tot seguit, els autors del documental es deixen anar, i comencen a aparèixer una sèrie de mentides flagrants:

1r. El castellà a catalunya està relegat al mateix nivell que l'anglés o el francés. Ridicul. La afirmació cau per si sola, i ho sap qualsevol que hi hagi viscut.

2n. Es diu que les aules d'acollida de l'escola són una manera de corregir als desviats lingüístics. Així doncs el documental en tot moment busca afavorir les tesis de que es pot viure a catalunya prescindint del català, i per tant no s'informa que aquestes aules serveixen per a que nouvinguts entenguin i si volen tinguin la opció de parlar en català: aquesta part és una gran falta de respecte als pedagogs i pedagogues que treballen en aquestes aules, donant igualtat de condicions als nouvinguts. És a dir, sota l'escut del dret-a-viure-en-castellà, en realitat s'està defensant el dret-a-no-entendre-el-català.

3r. El documental és tant barroer mentint que fins i tot, mentres estàn afirmant que en l'escola hi ha mapes dels Països Catalans però cap de l'Estat Espanyol, veiem al fons de la imatge de l'aula que apareix un mapa mundi polític, on evidenment, hi surt l'Estat Espanyol. El documental menteix deliberadament, ens donen la prova contraria del que estàn dient. Val a dir que, per més distorsió, quant la professora Eulàlia Ros aclareix que només es parla de Països Catalans com a lloc de parla catalana i no en un sentit polític com ho faria un independentista, tot seguit, apareix la veu en off dient el contrari, que s'en parla en sentit polític. En base a què diuen el contrari? tots els que recordem el col·legi i com ens educàvem sabem que menteixen, llavors? quin problema tenen?

4t. La veu en off afirma en un altre moment que només es treballa amb el diccionari de català i no el amb de castellà. Fals, tots ho recordem de quant anàvem a l'escola.

5è. Un pare d'aquests que no vol que la seva filla aprengui català, diu que a l'escola no donen ni un minut a Miguel de Cervantes. Fals. I no només això sinó que es donen molts més autors en castellà.

6è. Tot seguit el documental agafa un document oficial del director d'una escola en castellà escrit amb moltíssimes faltes d'ortografia i es diu que es un prova de com està el castellà. En aquest cas són més intel·ligents, en comptes de mentir faciliten la informació al oient per a que faci el següent raonament: si un director ha estat un sapastre un cop cometent faltes d'ortografia, llavors ell escriu sempre igual, i en les demés escoles segurament tots els directors són iguals ¡quin escàndol mare meva!. Així doncs, l'oient es menteix a si mateix mitjançant una fal·làcia d'inducció incompleta. Que aposteu a que si li preguntem a un oient que no coneix la realitat del Principat ens diria que els catalans generalment no sabem escriure bé en castellà?

7è. El documental diu que per aprendre català hauràs d'oblidar el teu propi idioma. Jo estic aprenent 3 llengues a part de saber ja el català, el castellà i l'anglès i no considero que estigui oblidant el que ja sé. Bastant fàcil d'entendre, no? els arguments, però, van de mal en pitjor...

8è. Tot seguit es diu que als patis dels col·legis s'obliga a parlar als nens en català. Això és un cop més fals, tant fals que fa riure si no us esteu estirant dels cabells. Al pati els nens parlen com volen: jo al meu col·legi sempre ho vaig fer i ho feia amb les dues llengües, i treballant de monitor fins i tot he vist com molts monitors tendeixen a parlar en castellà als nens castellanoparlants.

9è. Per seguir alimentant la demagògia apareix altre cop el senyor Caja. Diu que si es presenta un premi novel i un becari amb nivell C de català per entrar en algun lloc de responsabilitat a la universitat, el becari té avantatge per parlar bé el català. Aquest argument és ridícul per que tot aquell que sap com funcionen les oposicions, sap que hi ha diferents criteris que donen punts, i el nivell C de català mai donarà tants punts com pugui donar un premi novel. Així doncs, menteix, i es queda satisfet reafirmant les seves tesis.

Aquestes són les 9 grans mentides o induccions a la mentida que he detectat que s'afirmen categòricament en el documental, segurament n'hi ha més. Podriem valorar el fet que s'ataqui a tv3 per donar el temps per als Països Catalans (si el temps es dona en català ha de semblar tant extrany que s'ofereixi aquest servei a les comunitats que el parlen?). Aquesta comunitat lingüística no té per que tenir cap connotació política. És una qüestió purament pràctica. Ara bé, a què bé tanta difamcaió d'una realitat social? a que bé tanta injuria i mentida? no serà que tenen por? Segurament sí. Tenen les mateixes pors que tenia Franco quant cridava Una! Grande y Libre!, al marge de que siguin o no feixistes. Converteixen en opinió sota el paraigües de la seva llibertat, i presenten com a veritat, fets flagrantment falsos. On estàn llavors les fronteres? No estaràn en els seus caps?

Acabar fent una reflexió: els catalans sempre hem estat la terra de molt queixar-se i no fer res. Nosaltres mateixos ens disposarem amb el naixement dels mossos d'esquadra el segle XVIII. Nosaltres mateixos fórem franquistes al segle XX. Nosaltres mateixos fórem els qui aprovàrem un estatut que vexava al nostre poble del dret a l'autodeterminació quant la majoria de partits del parlament diuen defensar aquest dret al segle XXi. Nosaltres mateixos afirmem parlar diferents llengües quant es evident que ens entenem cadascú aprlant el seu dialecte. Nosaltres mateixos, només un 20% fa l'esforç de viure plenament en català, parlant-lo com a única llengua tal i com fa la majoria de castellanoparlants. El que ens passa és que no ens volem ni veure.

Però això era un petit incís personal.

Voldria concloure parlant sobre la nostra realitat social. En aquesta no hi ha ni ciutadans de primera (catalanoparlants, volen dir ells en el fons per fer-nos sentir culpables), ni ciutadans de segona (castellanoparlants volen dir ells en el fons, per fer-los sentir agredits per algú tal i com et sents si et creus el seu documental), per què qualsevol que no estigui obsessionat en que el seu fill no aprengui en català, ni en les variopintes critiques del documental, sap que Catalunya l'acollirà, i no només això, li facilitarà les eines de forma gratuïta per a que se senti plenament identificat amb la realitat que viu. El que sí que hi ha a Catalunya, són ciutadans de primera i ciutadans mentiders. Ciutadans que accepten i viuen respectuosament la realitat que els ha tocat viure, al marge del fet que siguin catalano o castellanoparlants i ciutadans que menteixen per que els molesta la llegnua minoritària, sense la qual viurien molt millor. Hi ha ciutadans de primera, oberts de mires i respectuosos amb les diferències i el valor que la diversitat aporta a la nostra societat i ciutadans mentiders, que gaudeixen d'un estatus com el de la resta mentres reneguen de la terra que els ha donat una vida (millor o pitjor, però la que els ha donat). Després de veure el documental, no hi ha cap altre paraula: vosaltres mentiu, sou mentiders. Què és el que us fa por? Podeu contestar vosaltres aquesta pregunta?

— Pau —