Karl Marx va fer una filosofia materialista inspirada en Epicur, a través de la inversió de la filosofia idealista de Hegel. Hegel considera que tot es pot reduir a idea, per exemple el "Final de la Història" com a cosa que s'ha de realitzar racionalment en la realitat, per això se'l considera precursor dels totalitarismes. Karl Marx li dona la volta i entén que si tot és racional, llavors tot és acceptat per a tothom i llavors l'estat es pot abolir.
Marx va començar escribint explosivament en el manifest comunista i després es va anar tornant més demòcrata. Com a exemple d'això tenim un text on diu que l'única manera d'enderrocar el poder és tenint-ne més que ell i exercint-lo autoritariament (el poble esdevé autoritari amb la classe dominant), però en canvi, de més gran diu més reflexivament que la democràcia és comprensible a partir de si mateixa mentres que les dictadures no ho són. Així com Hegel pasà de ser un entusiasta de la revolució francesa de jove a anar-se tornant conservador de més gran, Marx va fer tot el contrari, de més gran s'anà radicalitzant en la seva búsqueda del comunisme.
Les classes. En Karl Marx una classe és un determinat estatus social que apareix amb la divisió del treball, és a dir, en el moment que tothom no fa les mateixes feines. Aquestes classes són grups socials, diguem-ne agregats de persones, i aquestes classes és caracteritzen per tenir una determinada posició en l'escala social (ja sigui de sometiment o de privilegi) i tendeixen a heredar-se. En altres paraules: practicament sempre que un té uns pares que fan un determinat ofici, un tendirà a fer aquest ofici, però això és una tendencia, no té per que èsser així.
La divisió del treball. En el moment en que es divideix el treball, tot s'estratifica, s'esdevé un parcelització del treball on cadascú tendeix a trobar-se estancat en lo seu.
Concepció Històrica de Karl Marx: Karl marx entén epr economia tots els elements de la vida del home en el conjunt social, no només la empresa, sinó tot tipus de recurs existent. La seva concepció de la història es basa precisament en la economia (recorda que és materialista): hi ha una relació dialèctica entre forces productives i relacions de producció. Dialectic vol dir que els dos elements que es relacionen varien després de la relació, ena quest cas les forces productives i les relacions de producció. Les forces productives són els homes que van a caçar i la caça mateixa entesos materialment (per exemple un cèrvol) i les relacions de producció són la manera com aquests homes cacen els cèrvols (l'acte). Si aquests homes maten al cervol, després de la relació dialèctica, el cèrvol està mort i els homes han menjat i estàn tips: els elements de la relació varien. Aquest conjunt de forces productives són les relacions de producció. Karl Marx creu que a cada nivell de la història li corresponen unes forces de producció: en el cas esmentat hem posat per exemple els caçadors, però en una altre època per exemple seràn els obrers, la màquinaria i els diners. Hi ha un punt en què les relacions de producció frenen les forces producticves, com va passar en el pas de la economia mitjaval a la moderna: hi havia una burgesia creixent que havia desenvolupat una teconologia i i per tant es disposava de noves formes productives, en canvi, el feudo que en aquell moment era la classe dominant, seguia tenint una mateixa política i per tant unes mateixes relacions de producció que feien que es frenés un inici molt tímid del que després s'haurà anomenat globalització un cop el fenòmen s'ha fet evident. Així doncs, per a que les relacions de producció deixéssin de frenar les forçes productives, fou necessària la revoluciófrancesa, i un pas d'un estat a un altre qu een cada país fou a la seva manera. aquesta és la concepció histórica de karl marx, veiem en ella un progrés indefinit on es donen èpoques de decadència.
Concepte d'alienació: alienar és perdre la propietat d'alguna cosa. Si regalo un llibre, l'estic alienant. De la mateixa manera la relació amo-esclau és d'alienació, ja que per que l'esclau no és propietari de si mateix, està alienat. En canvi, en aquest segon exemple succeeix algo paradigmàtic, i es que al final l'amo també s'aliena: en el moment en que depén completament del esclau, aquest està també alienat, ja que al dependre completament del esclau no es pot valdre de si mateix per si mateix i per tant, està també alienat, doncs s'ha perdut a si mateix. En mans del Capital, tot s'aliena quedant en mans d'aquest.
Marxisme expres en 5 minuts...
Com hem explicat abans, les relacions de producció entren en contradicció amb les forces productives. Això va succeint en determinades èpoques de la història. Els canvis en les relacions de producció són subits: màquina de vapor, cotxe, innovació informàtica, en canvi les forces productives van avançant a poc a poc, ja que són algo materialq ue es va construïnt, o en algunes èpoques, inclús, si hi ha una guerra, decauen. Durant la crisis, reloacions de producció i forces productives entren en contradicció, ja que les forces productives estàn per dobre d'unes relacions de producció anticuades, i llavors, es dona la revolució. Tornem al concepte d'història, doncs hem trobat un punt en el quel marx coincideix amb Hegel: no coneixem la realitat si no coneixem la història de la realitat. No es pot estudiar la realitat sincrònicament (=només atenent al present), si no que s'ha d'estudiar diacronicament (=atenent al passat i al present, que és el que he fet en dos fragments anteriors). En aquesta concepció de la realitat doncs, hem descrit uns cilces que es van repetint i que van lligats a la economia: progrés - crisis - revolució - progrés, etc.... En el progrés augmenten les forces productives i quant aquestes superen les relacions de producció, llavors entren en contradicció i hi ha una crisis, per exemple si s'han inventat noves màquines que permeten produir més ràpid i treballar menys i en canvi les relacions de producció són les mateixes, llavors hi ha crisis per que molts treballadors van al carrer. Això provoca una crisis, perquè es manté unes relacions de producció obsoletes mentres que les forces de producció han canviat, ja que hi ha nova maquinaria. Dit en altres paraules: el progrés genera unes noves màquines i que per tant són unes noves forces de producció, una nova evolució, però per altre banda, la política d'intercanvi, l'acte econòmic, és a dir les relacions de producció funcionen igual que abans que aquesta màquina arribes. després hi ha una revolució i es canviarà aquesta política econòmia. Aquest cicle es va repetint.
Distinció valor d'ús i valor de canvi: El valor d'ús és el valor que té una mercancía en relació a la seva condició de necessàri per a al ésser humà i el valor de canvi és el valor que té a veure amb la anomenada llei de la oferta i la demanda. El problema del capitalisme és que quant es parla de valor, només es parla del valor de canvi i el valor d'ús queda totalment de banda. Això provoca que llavors dipositem el nostre afecte en la mercancia, com un nen amb un ninot o amb una col·lecció de cromos, aquest diposita el seu afecte en els cromos. Això Marx ho anomena fetitxisme mercantil: en aquesta situació el valor d'ús queda congelat en l'objecte. Aquí la critica que fa Marx, és que
el cost ha de ser el de producció de la mercancía (Aquesta critica ja l'havien fet David Ricardo o el liberal Adam Smith al qual Marx critica molt) En altre paraules: en el capitalisme s'ha d'aconseguir que el que s'hagi produit, al final tingui un valor superior al de la producció. ¿On està la trampa? La trampa consisteix en que la força del treballador és molt complicat de medir-ne el preu, per tant, sempre se li pagarà al treballador menys del que aquest treballa. En un principi se suposa que el treballador ven lliurement el seu esforç, però a la pràctica aquest viu alienat a les condicions de treball. Com que hi ha atur, si es mor un treballador, n'agafes un altre. En tot cas, l'empresari sap que li ha de donar prous diners per a que no es mori i segueixi treballant, però el que li dona sempre es inferior al que aquest produeix. Aquest diferencial en el preu del producte respecte el que s'inverteix en aquest tant materialment com en força de treball és el marge de benefici, el qual s'ha d'engordar a costes del treballador.
Marx creu que aquesta economia està condemnada a ésser superada: o per una altre com la socialista o a ésser superada definitivament ("utopia", marx ho anomena "El Regne de la Llibertat", és a dir, el Comunisme.)
